El Camp Nou

De la compra dels terrenys fins la seva inauguració.

El 27 de setembre de 1950, el FC Barcelona va signar una opció de compra d'uns terrenys que eren propietat de Francesc d'Assís Planas Buera, Ramon Planas Buera i Jaume Mayol Casals i que tenien una extensió total de 2.104.600 pams quadrats.

De fer-se efectiva la compra, suposaria pel Club una despesa de 10.029.945.- pessetes.

El 14 de novembre del mateix any es va celebrar una Assemblea Extraordinària de compromissaris en la que es va aprovar la compra efectiva dels terrenys on s'havia de construir el Camp Nou per un total de 7.835.- vots a favor i 1.132.- vots en contra.

En aquesta Assemblea, a més, es van prendre els acords següents :

• Nomenament d'una comissió pro camp "que, inhibiéndose de la gestión social del Club, pudiera dedicar sus actividades a la construcción del nuevo campo".
• Finançar la compra dels nous terrenys mitjançant operacions de préstec, a més d'una quota pro camp per un cost de dues a quatre pessetes que s'implantaria en els carnets dels associats i d'un segell pro camp que incrementaria el preu de les entrades de general en la mateixa quantitat.

El 19 de desembre es va fer efectiva la compra dels terrenys.

El 9 de febrer de 1951 visiten els terrenys, la comissió, el delegat nacional d'Urbanisme, el tinent d'alcalde, el secretari de l'Ajuntament i el president de la Federació Espanyola, i es mostren partidaris d'emplaçar el futur estadi a la zona terminal de la Diagonal. Més tard es veuria que aquesta decisió, presa per les pressions rebudes per part de la direcció nacional d'Urbanisme i de les autoritats tècniques nacionals, era totalment errònia.

El 25 d'octubre de 1952 es signava un contracte de permuta entre el FC Barcelona i Josep Pons, el qual estipulava que el propietari de Torre Melina i Els Garrofers, permutava 763.142,84 pams quadrats dels seus terrenys, amb 877.614,63 pams quadrats dels terrenys del FC Barcelona, del mateix valor. Però una de les clàusules d'aquest contracte el va invalidar, doncs estipulava que el FC Barcelona havia d'adquirir el tros de finca de la ciutat universitària afectat per l'emplaçament del camp de futbol i aquesta finca fou venuda a la Junta d'obres de la Universitat, la qual va destinar-la a emplaçar les instal·lacions esportives de la nova ciutat universitària.

Després de molts mesos de negociacions infructuoses, els dirigents del Sindicato Español Universitario, contactats pel Club, van respondre que la solució més raonable seria la permuta directa dels terrenys pertanyents al FC Barcelona pels de la Universitat.

Paral·lelament amb aquests fets es produí el conegut cas Di Stefano que comportà la dimissió del president blau-grana Martí Carreto.

El 18 de febrer de 1954, el president electe tres mesos abans, Francesc Miró-Sans, convocà la premsa per anunciar que definitivament el camp es construiria en els terrenys adquirits l'any 1950, deixant de banda la idea de fer-ho a la zona terminal de la Diagonal.

El 28 de març del 1054 es col·locà la primera pedra del futur Camp Nou.

En l'Assemblea general ordinària del 22 de maig del mateix any s'acordà comprar tres parcel·les més per tal de poder construir un estadi de més extensió (adquirides el 30 de novembre) i s'encarregaren els plànols definitius del projecte als arquitectes Francesc Mitjans Miró i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García Borbón.

L'avantprojecte fou presentat al Consell directiu el dia 16 de juny i les obres de moviment de terres es concediren a l'empresa Fomento de Obras y Construcciones el 9 de novembre.

El 30 de juny de 1955 s'adquiriren dues finques més, amb les quals el FC Barcelona aconseguia disposar d'un total de 5.100.919,5 pams quadrats de terreny.

Les obres per a la construcció del camp foren concedides a l'empresa INGAR, SA per un total de 66.620.000 pessetes. Però aquest 'simulacre' de pressupost inicial es va veure alterat, modificat i ultrapassat fins la xifra de 127.698.879,95 pessetes, a les que s'havia d'afegir la suma de 14.739.502,86 pessetes en concepte d'obres complementaries i un augment per revisió de preus d'uns 20 milions de pessetes més. D'aquesta manera el cost del camp es fixava per damunt dels 162 milions de pessetes. Import que tampoc seria el real i definitiu.

En vista a la propera inauguració de l'Estadi es va constituir una comissió organitzadora presidida per Aleix Brugueres i Nicolau Casaus.

L'acte principal tingué lloc al Saló de les Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, on José Maria de Cossío, membre de la Real Academia Española i bon barcelonista pronuncià el pregó que obria oficialment els actes de la inauguració del nou estadi.

El 24 de setembre de 1957, tot i que encara mancaven alguns detalls per finalitzar les obres, es celebrà una missa al matí i l'Arquebisbe de Barcelona beneí solemnement l'estadi, després, l'Orfeó Gracienc cantà l'Al·leluia de Händel i es va entronitzar la Mare de Déu de Montserrat.

Per la tarda, amb el camp ple a vessar, desfilaren pel terreny de joc representants dels clubs catalans de futbol, membres de les seccions del Club, de les Penyes Barcelonistes i dels diversos equips del FC Barcelona. Després de les desfilades s'interpretà l'Himne a l'Estadi que es va crear per aquest acte amb lletra de Josep Badia i música d'Adolf Cabané i del qual podeu trobar-ne la lletra a la secció d'himnes.Finalment sobre dos quarts de cinc de la tarda es disputà el partit inaugural de l'Estadi entre el Varsòvia i el propi FC Barcelona.

El primer onze dels blau-granes fou el format per Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada; que no va trigar gaire a inaugurar el marcador, doncs al minut onze de la primera part Eulogio Martínez va fer el primer gol del Camp Nou.

El resultat final va ser de victòria pels blau-granes per 4 – 2, amb tres gols més de Tejada, Sampedro i Evaristo.Cal destacar l'actuació, a la mitja part del partit, de 1.500 sardanistes i l'enlairament de 10.000 coloms i el sopar per a 1.400 comensals celebrat al Palau Nacional de Montjuïc.

El cost total estimat dels actes d'inauguració del Camp Nou fou de 3.638.458,85 pessetes i el cost real final de la construcció del mateix fou el següent :