Oh, ciutat meva que la vida em prens

-i ets més meva i menys meva cada dia-

avui, amb blau sofert i amb grana intens

estàs pintant tot l'aire d'alegria.

S'obren les portes de l'estadi immens,

fet a l'amplada que el teu cor volia,

i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens

amb l'aplom de la teva senyoria.

Avui de roig de sang i blau de mar

vesteixes l'arrogancia muscular

que excita i embriaga i abrahona;

i avui això que és glòria i febre i crit,

només té un sol amor i un sol sentit

i una sola paraula: BARCELONA!