Amb motiu de la seva incorcopració com a Soci VIP de la Ciberpenya, al Febrer de l'any 1999, ens va concedir una mini entrevista en exclusiva i per e-mail, des de Japó, on jugava amb l'equip dels Urawa Reds.
Avui la reproduim íntegrament en obert per tots els nostres visitants, doncs aleshores ho vam fer en exclusiva pels nostres associats.
Tinc dos grans records al Camp Nou. El primer al 82, en el meu segon partit com professional, va se a Barcelona contra Maradona, en el seu primer any a la Lliga espanyola. Va ser impressionant, a més ens va marcar el gol de la victòria. Semblava que aquell camp es cauria. Ja amb el Barça, el debut com blau-grana va ser contra l'Espanyol. Vam guanyar 2-0 y Jo vaig marcar el primer gol.
Una cosa que sembla impossible, que ni tan sols és un somni, era una realitat, estava jugant en un gran del futbol mundial. Imaginat, de jugar a Atotxa, a fer-ho al Camp Nou. Hi ha una petita diferencia, d'uns 100.000 espectadors.
Saps molt bé que van ser masses partits amb els que vam gaudir en aquella època. Àdhuc en els partits perduts hi havia estones meravelloses. D'escollir-ne un, em quedaria amb el partit del Dinamo de Kíev. Vam guanyar 4-1, però la primera part fou impressionant, pals i pals i no sé quantes ocasions.
Moltes contradiccions. Va ser amb el Depor. Al donar la nostra alineació, quan va arribar al meu nom la gent el va interrompre amb una gran ovació, a mi al menys m'ho va semblar. Tens la sensació de que aquells 7 anys van ser importants no només per a mi, també per a l'afecció.
Entranyable, el que tinc ara, Hirome Hara. Tinc una gran confiança amb ell, em consulta coses i noto que té ganes d'aprendre. És una relació que no l'havia tingut amb cap altre. Potser perquè el futbol, aquí no és tan exigent.
No, no tinc intenció d'entrenar. Vol dir fer la mateixa vida que de futbolista, però multiplicant els problemes pel número de jugadors que tinguis a la plantilla.
Alguns em deien 'perejil', perquè estava a totes les salses. Això pretenc fer, seguir 'salseando'. Mitjans de comunicació, relacions públiques...
Cada vegada els entenc més coses, més paraules, però no em veig capaç de portar una conversació. Utilitzo l'anglès amb els que el saben i el castellà, amb l'ajuda del traductor.
Crec que han d'estar els realment bons, no tots. Al Barça, tractant-se d'estrangers, només hi tenen cabuda els qui marquen les diferencies. En aquests anys hi ha hagut molt mediocre, i per això ja estan els nacionals i els de la cantera. El problema que veig és que al tenir entrenador holandès, ell confia en els seus, però ¿ què passa si el Club deixa de confiar en l'entrenador ? ¿ què farem amb els jugadors, si tenen contractes de 4 ó 5 anys ? Els bons, els de veritat, agraden a tots, sigui l'entrenador holandès, portuguès o argentí.
Perquè els dirigents tenen la idea, més aviat la por, de que si les coses no van be, que no sigui per no haver invertit en jugadors estrangers. Aquests et poden donar resultats immediats, la inversió en la cantera és més a llarg termini.
Em sembla que ha recuperat un nivell de joc en el que els jugadors es diverteixen. A partir d'aquí no els queda més que millorar. La incorporació d'Abelardo, Luis Enrique i Guardiola li ha donat un sentit comú al equip que abans no tenia.
Amb els De Boer, a millorar, sobre tot l'inici del joc amb Frank.
L'alineació del Barça impressiona. És el clar favorit per la Lliga. Per la Copa es podria dir el mateix, però en aquesta competició un dia dolent pot ser definitiu. El vencedor és una incògnita.
No em penedeixo de res, ni dels títols guanyats ni dels perduts. Les coses passen perquè han de ser així. El que em fa pena és que el vertader final d'aquell equip fos una derrota tan severa com la d'Atenes.
Sí, és veritat, tinc el carnet, però de forma simbòlica. No recordo haver fet res en especial per merèixer-lo.
Em sembla fenomenal. Tinc algunes coses dels dofins com haveu apuntat però hi ha moltes altres que no tinc, velocitat, habilitat, bellesa, i no segueixo no sigui que canvieu d'idea.