El 8 de desembre del 1899 passarà a la història del Barcelona com el dia en què el conjunt blaugrana disputà el seu primer encontre. Les incidències del partit, que acabà amb derrota barcelonista per 1-0, foren recollides per La Vanguardia en una curiosa crònica, en la qual s'emprava un llenguatge molt particular, ple d'expressions i paraules angleses. L'alineació del Barça la formaven Urruela, Wild, Lomb, D'Ossó, Llobet, López, Terradas, Gamper, Kunzle i Schilling. Només hi figuren deu jugadors perquè no se'n varen poder reunir més per a l'enfrontament.
Les disputes amb els jugadors del gimnàs Tolosa, que s'havien negat a formar un mateix equip amb el Barcelona per la presència de futbolistes estrangers al club, varen augmentar quan Jaume Vila, propietari del gimnàs, va fundar el Català i reclamava per a aquesta entitat el deganat del futbol català. A més, tots dos equips compartien el velòdrom de la Bonanova per als seus partits, la qual cosa creava un problema afegit, ja que el primer que arribava era qui utilitzava el terreny de joc. El 24 de desembre del 1899 el Barcelona s'imposà al Català per 3-1 en el primer derbi entre tots dos equips, triomf que va anar acompanyat pel seu reconeixement com a degà del futbol a Catalunya.
La rivalitat entre les dues institucions va anar creixent i arribà al seu punt màxim uns mesos més tard, quan el Barcelona va vèncer per 4-0 en un partit per al qual el Català havia donat marxa enrere a la seva filosofia i havia alineat sis estrangers. Els incidents foren constants durant l'enfrontament i varen provocar l'expulsió, per primera vegada, de dos jugadors, que optaren per resoldre les seves diferències a cops de puny. Després d'aquest partit els responsables del Català es negaren a compartir el camp de la Bonanova amb el Barcelona i els obligaren a buscar un altre terreny de joc, un cop obtinguda l'autorització dels propietaris del terreny per a utilitzar-lo en exclusiva.
Paradoxalment, l'enfrontament continu que el Barcelona mantenia amb el Català era l'únic punt discordant en les relacions amb la resta de clubs, que no podien ser més cordials. El primer encontre amb la Sociedad Española de Fútbol, entitat que originà més tard l'Espanyol, va acabar amb un sopar entre els membres d'ambdós equips, a l'ensems que el primer partit davant el Real Madrid es desenvolupà amb absoluta normalitat Fou en el Campionat d'Espanya 1901-1902 i acabà amb victòria del Barça per 3-1.
La primera sortida del Barcelona a l'estranger es produí al maig de 1904, en rebre una invitació de l'Stade Olympique de Toulouse. A la ciutat francesa hi varen viatjar només onze jugadors i el partit va finalitzar amb victòria barcelonista per 2-3, amb la sortida a espatlles del capità Witty inclosa. Mesos més tard, al desembre, el conjunt francès tornà la visita al Barcelona, que tornà a imposar-se als gals, en aquesta ocasió per 4-0.
Amb el pas del temps el Barcelona va anar augmentant els seus contactes amb clubs espanyols, especialment amb l'Athletic Club de Bilbao, equip que comptava amb el davanter Rafael Moreno, més conegut com Pichichi, i al qual varen derrotar en dos amistosos celebrats els dies 1 i 2 de gener de 1916.