Denominació

El naixement del Football Club Barcelona, denominació originària que va rebre l'entitat, està estretament lligat al suís Hans Gamper (conegut posteriorment com a Joan), un comptable que treballava a la Companyia de Tramvies de Sarrià i apaivagava la seva afició al futbol tot organitzant partits prop de casa seva, a Sant Gervasi de Cassoles. La influència britànica fou notable en aquells instants i un bon nombre d'anglesos i escocesos, tots ells treballadors de la indústria tèxtil, formaren part dels partits promoguts per Gamper.

Precisament aquella presència d'estrangers va resultar decisiva per al desenvolupament del Barcelona com a club, ja que va truncar el desig de Gamper d'unir en una sola entitat el seu equip i els components del gimnàs Tolosa , un grup de joves afeccionats que començà a tenir contacte amb aquest esport al velòdrom de la Bonanova i que liderats per Jaume Vila, amo del Tolosa, es negaren a acceptar jugadors foranis en el seu conjunt.

Aquesta actitud provocà la resposta immediata de Manuel Solé, propietari del gimnàs que portava el seu nom, que decidí acollir el grup encapçalat per Gamper. A la seu de l'esmentat gimnàs, situat al carrer Montcada del Carme 5, el 29 de novembre de 1899 s'hi celebrà una històrica reunió en la qual es formalitzà la creació del Football Club Barcelona. A la cita, a més de Gamper, hi acudiren onze joves que varen respondre un anunci insertat pel propi Gamper a Los Deportes, el 22 d'octubre de 1899, on sol.licitava que es poséssin en contacte amb ell tots els afeccionats a aquest esport que hi hagués a la ciutat. Aquests dotze homes que propiciaren el naixement del Barcelona eren Walter Wild, Joan Gamper, Lluís d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons i William Parsons. Després de vàries hores de reunió arribaren als acords següents:

1. Instal.lar la seu social al gimnàs Solé.
2. Portar la samarreta de color blau i grana, meitat i meitat, de ratlles verticals i amb l'escut al pit.
3. Pagar una quota de dues pessetes al mes tots els abonats.
4. Jugar els partits al Velòdrom d'Horta.
5. La primera junta la varen formar: Walter Wild com a president; Lluís d'Ossó, secretari; Bartomeu Terradas, tresorer i Joan Gamper, capità de l'equip.

El club va patir molts alts i baixos durant els seus primers anys, però el més important va ser el viscut l'any 1908, quan la manca d'èxits esportius provocà una espectacular davallada de socis, fins al punt d'arribar als 38, i deixà l'entitat a punt de desaparèixer. El 2 de desembre d'aquell any i després de la dimissió del president, Vicenç Reig, es celebrà una assemblea al gimnàs Solé, on s'exposà la delicada situació del club. Molts varen pensar que l'aventura s'havia acabat, ja que ningú no els donava suport, i fins i tot Joan Lloret, president de l'Associació de Clubs, assegurà que el Barcelona desapareixeria en un termini màxim de tres mesos. Fou en aquest instant quan sorgí la figura de Joan Gamper, el qual, recolzat per tots els socis, decidí d'assumir la presidència en el pitjor moment de la curta història de l'entitat El treball de Gamper donà el seu fruit i en poc temps es varen superar els 200 socis, la qual cosa, juntament amb els reforços arribats a la plantilla, portà el Barcelona a guanyar el Campionat d'Espanya, el de Catalunya i la Copa Pirineus a la temporada 1909-10.

L'estabilitat aconseguida per Gamper no durà ni un any, temps que trigaren els jugadors a sol.licitar al club un percentatge de les recaptacions obtingudes en els partits. Una entrada de general costava en aquells anys 35 cèntims, mentre que la llotja es pagava a dues pessetes. La manca d'enteniment entre directius i futbolistes s'acabà amb l'expulsió de Quirante, líder de les reivindicacions. Els germans Comamala, Wallace, Bru, Sola i Mensa es varen solidaritzar amb el seu company i abandonaren el Barcelona per fundar el Casual, un conjunt que tingué una existència molt breu.

• Següent >